Les xarxes socials i els mitjans digitals han multiplicat les possibilitats d’expressar opinions, però també els conflictes jurídics derivats de comentaris ofensius o difamatoris. Un simple comentari a Facebook, Instagram o en un diari digital pot acabar als tribunals.

En el present article, analitzarem qui assumeix la responsabilitat quan es vulnera el dret a l’honor en l’entorn digital, a partir de la doctrina1 i la jurisprudència existent.

1. El dret a l’honor també existeix a internet.

El dret a l’honor, reconegut a l’article 18 de la Constitució espanyola i desenvolupat per la Llei Orgànica 1/1982, és plenament aplicable a l’àmbit digital. Insults, acusacions falses, expressions vexatòries o comentaris humiliants poden constituir intromissions il·legítimes, encara que es facin en un entorn informal o sota l’aparença d’una simple opinió.

En aquest sentit, els tribunals han reiterat que la llibertat d’expressió no empara l’insult ni la desqualificació gratuïta, especialment quan manca interès públic o base fàctica suficient.

2. Qui respon pels comentaris ofensius?

(i) L’autor del comentari: responsabilitat pròpia.

Per norma general, qui publica el contingut ofensiu n’és el primer responsable. La responsabilitat civil pot derivar-se tant de comentaris com de publicacions originals, encara que es facin sota pseudònim o anonimat. La jurisprudència admet mesures per identificar l’autor quan sigui necessari per protegir el dret a l’honor, si bé els tribunals han de ponderar els interessos en conflicte en cada cas concret.

(ii) Qui tenia el “deure de vigilar”: Responsabilitat per fets aliens.

També es pot fer responsables algunes persones de comentaris perpetrats per un tercer. La circumstància més habitual és el cas dels progenitors en relació amb els danys causats pels fills que es troben sota la seva guarda.

Un altre exemple seria la responsabilitat dels empresaris respecte dels perjudicis causats per aquells que depenen d’ells i amb ocasió de les seves funcions. Per exemple, una empresa amb un perfil a xarxes socials podria respondre si el seu community manager publica un comentari difamatori en el seu compte oficial.

Els tribunals han establert que, en aquests casos, pot existir responsabilitat si no s’ha actuat amb la diligència deguda per prevenir el dany. És a dir, si un cop es coneix l’existència de comentaris clarament ofensius, no s’actua amb diligència per retirar-los.

(iii) Les plataformes digitals i mitjans.

Les plataformes no responen automàticament pels continguts de tercers. Ara bé, poden incórrer en responsabilitat si, un cop notificades de manera adequada sobre un contingut il·lícit, no actuen amb celeritat per eliminar-lo.

Aquesta qüestió s’ha de posar avui en relació amb el Reglament (UE) 2022/2065, de Serveis Digitals (Digital Services Act), que estableix un règim detallat d’obligacions de diligència per a les plataformes intermediàries, especialment pel que fa als mecanismes de notificació i retirada de continguts il·lícits. Tanmateix, l’aplicació d’aquest marc normatiu és complexa i depèn de múltiples factors. Per aquest motiu, es tracta d’un assumpte que requereix una anàlisi profunda i cas per cas, que ha de ser valorada per un advocat especialista en la matèria.

3. Compartir o donar “m’agrada”: poden tenir conseqüències legals?

No totes les interaccions tenen el mateix pes jurídic. Un simple “m’agrada” o reacció sol considerar-se, amb caràcter general, insuficient per atribuir responsabilitat.

En canvi, compartir un contingut ofensiu sí que és capaç de generar responsabilitat pròpia si es contribueix a la seva difusió i la persona o entitat que difon s’allunya d’un reportatge neutral.

4. Què ha de fer una persona afectada?

Davant la publicació de comentaris ofensius o difamatoris a internet, és fonamental actuar amb criteri. En primer lloc, cal recollir i conservar proves del contingut lesiu, mitjançant captures de pantalla on constin els comentaris, les dates, les URLs i, si és possible, la identitat del perfil que els ha publicat. Tot seguit, és recomanable sol·licitar la retirada immediata del contingut, ja sigui adreçant-se al titular del perfil, al mitjà digital o a la plataforma corresponent.

Paral·lelament, la persona afectada pot valorar l’exercici d’una acció civil per tal d’obtenir la cessació de la intromissió, la rectificació o eliminació del contingut i, si escau, la corresponent indemnització pels danys i perjudicis soferts. Finalment, en supòsits d’especial gravetat —com ara amenaces, injúries greus o acusacions falses—, també pot ser oportú analitzar la viabilitat de la via penal, sempre amb l’assessorament jurídic corresponent.

En definitiva, Internet no és un espai sense llei. Opinar és legítim, però no tot s’hi val. Tant els usuaris com els titulars de perfils i plataformes han d’actuar amb diligència per evitar vulneracions del dret a l’honor, que poden comportar conseqüències econòmiques i reputacionals rellevants.

Si tu o la teva empresa us heu vist afectats per comentaris ofensius a les xarxes socials, o teniu dubtes sobre com gestionar aquest tipus de situacions, a Roqueta-Torras Advocats us podem ajudar. Analitzem cada cas amb calma i criteri jurídic, i us orientem sobre quines actuacions són més adequades segons les circumstàncies, ja sigui per demanar la retirada de continguts o per valorar possibles accions legals. Si ho necessiteu, podeu contactar amb nosaltres i en parlem amb tranquil·litat.