Una de les consultes més habituals en l’àmbit de la propietat horitzontal és si un propietari pot oposar-se a la instal·lació d’un ascensor a la seva comunitat. La resposta, en molts casos, és clara: no sempre és possible oposar-s’hi, especialment quan entren en joc raons d’accessibilitat.

La normativa de propietat horitzontal estableix que la instal·lació d’un ascensor esdevé una obra obligatòria quan en algun dels habitatges o locals de l’edifici hi viuen, treballen o hi presten serveis voluntaris persones amb discapacitat o majors de 70 anys, sempre que el propietari afectat ho sol·liciti. En aquests supòsits, no és necessari un acord previ de la Junta de Propietaris.

Aquesta obligació es fonamenta en l’article 10 de la Llei de Propietat Horitzontal, que té com a objectiu garantir l’accessibilitat universal i assegurar que totes les persones puguin utilitzar adequadament els elements comuns de l’edifici, amb independència de les seves limitacions físiques o d’edat.

Ara bé, aquesta obligació està subjecta a determinats límits econòmics i tècnics. En concret:

• El cost anual que assumeixi la comunitat no pot superar l’equivalent a dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes, un cop descomptades les possibles subvencions o ajudes públiques. Si el cost excedeix aquest límit, l’obra continuarà sent obligatòria sempre que la diferència sigui assumida pels propietaris que l’hagin sol·licitada.
• A més, la instal·lació ha de ser tècnicament viable, és a dir, possible dins de l’estructura i configuració de la finca.

En conclusió, davant d’una sol·licitud d’instal·lació d’un ascensor per motius d’accessibilitat, la capacitat d’oposició dels propietaris és molt limitada, ja que la llei prioritza el dret a una vida digna i accessible per a totes les persones.