La resposta és que sí, en alguns casos. Aquesta forma d’esdevenir propietari s’anomena usucapió, o prescripció adquisitiva, i és un mode d’adquirir la propietat o altres drets reals possessoris mitjançant la possessió continuada d’un bé durant el temps que marca la llei, tal com estableix l’article 531-23 del Llibre cinquè del Codi Civil de Cataluña, relatiu als drets reals.
Perquè la usucapió sigui efectiva, la possessió ha de complir uns requisits concrets, definits a l’article 531-24 del Codi Civil de Catalunya:
1. En concepte de titular: El posseïdor ha d’actuar com a propietari del bé. Com ha reiterat la jurisprudència, no n’hi ha prou amb la intenció interna de ser amo, sinó que calen “actes inequívocs, amb clara manifestació externa en el tràfic”. La mera detenció (per exemple, com a arrendatari) no permet usucapir.
2. Pública: La possessió no pot ser clandestina; ha de ser coneguda per la comunitat i, especialment, pel titular del dret.
3. Pacífica: La possessió no s’ha d’haver adquirit ni mantenir-se amb violència.
4. Ininterrompuda: La possessió ha de ser contínua durant tot el termini legal. Segons l’article 531-25, aquesta s’interromp si cessa, si el posseïdor reconeix el dret del titular o per una oposició judicial o requeriment notarial.
Respecte als terminis, l’article 531-27 fixa vint anys per a béns immobles i tres anys per a béns mobles.
Una característica clau del dret català és que la usucapió no requereix títol ni bona fe, simplificant-ne l’acreditació. Un cop complerts aquests requisits, l’efecte adquisitiu es produeix automàticament.